Un estiu com feia anys…

    Uau! No esperava pas viure un estiu com aquest… Feia molts anys que no sentia l’estrès que estic vivint actualment.

    Si soc sincera amb mi mateixa, he de dir que tinc sentiments contradictoris: a estones estic supercontenta i sento una vitalitat que manifesta una activitat enorme i, hi ha dies, que sento decepció i duptes i desencís… I em paralitzo. Sensacions, emocions i estats d’ànim oposats, sí, però amb els anys he après que aquesta barreja forma part de l’experiència humana. No podem estar sempre felices, o permanentment enfadades o tristes o alegres…

    I què faig? …El que puc… Bé, no vull fer-me la tonta. Intento viure el moment present al màxim, situar-me a l’aquí i ara, i deixar de projectar-me cap al futur… que em produeix un vertigen important i, a vegades, em treu el sòn -i això que no soc de les que pateix insomni-.

    Una altre recurs que uso és l’aprofitament de qualsevol estoneta, per menuda que sigui, per descansar… fer respiració conscient, gaudir de l’aire lliure,… Viure i escoltar la meua corporalitat és essencial, per acceptar com estic ara físicament, emocionalment i també mentalment. Només quan hi prenc consciència puc fer els reajustaments necessaris i retornar al centre. Llavors torna la serenitat i la natural vitalitat.

    I també tiro de les amistats. Xalar, com en diem al meu poble de passar-ho molt bé, és imprescindible, i riure, bàsic per a una bona salut.

    Tenir una bona xarxa de gent que m’estima i que estimo, amb qui puc compartir tot i amb qui puc comptar sempre, és fantàstic. La família, les amistats, dones i homes que estic coneixent en aquesta nova etapa de la vida, m’impulsen a créixer i a compartir. I compartint creix dins meu un agraïment molt gran!

    Mentre estic escrivint, m’adono que ARA el sento i que al començament del post no el sentia, així que la frase “I compartint creix dins meu un agraïment molt gran!” pren tot el sentit… Potser per això necessitava escriure aquesta tarde.

     

    2 thoughts on “Un estiu com feia anys…”

    1. Deia Kant que els humans podem trobar la felicitat justament en la relació amb la humanitat, obrant de tal manera que la relació amb cada persona sigui una fi, i no un mitjà.
      Deu ser això el que sents, Pilar.

    Responder a Pilar Centelles Cancelar respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *